ENQUESTA SOBRE L’ÚS DEL CATALÀ A LES ENTITATS BUDISTES - ANY 2023

Agraïments

Agraïm a totes les entitats i a totes les persones que han participat en aquesta enquesta, l'esforç i el temps dedicat. Sabem que les associacions estan molt enfeinades, i que els recursos de què disposen son molt limitats. Han demostrat un cop més estar sempre disposades a ajudar desinteressadament per al bé comú. Agraïm també els comentaris i suggeriments que ens han arribat de les entitats, perquè enriqueixen aquest treball, fet entre tots. 

Context social

El president de la Generalitat va convocar, el juliol del 2022, representants de diferents religions per demanar la implicació de les comunitats religioses en la tasca de fomentar l’ús de la llengua, donada la situació de risc de desaparició del català per la falta d’ús en espais públics. 

En aquest sentit, des de la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB), es va considerar oportú crear una enquesta sobre l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de les entitats budistes presents a Catalunya, amb el propòsit de conèixer quina és la realitat de l’ús de la llengua. 

Àmbit de l'estudi

L’enquesta es va enviar a 31 entitats membre de la CCEB el 17 de març del 2023 i posteriorment, el 3 de maig, es va estendre a les 20 entitats que, sense ser membres de la CCEB, consten voluntàriament en el directori d’entitats budistes del web de la CCEB. Finalment, l’àmbit de l’estudi s'ha limitat a les entitats membre de la CCEB, donat que cap de les entitats no membre va enviar resposta.

Participació

El 23 de maig va arribar l'última resposta. Han participat en l’enquesta 20 entitats membre, de les 31 que hi ha a la CCEB, amb una participació del 65%. Son 19 entitats que han respost, 1 que s'ha abstingut, i 11 que no han respost. 

Criteris tècnics

1. En les preguntes, s'han utilitzat termes quantitatius aproximats com molt, bastant, poc, gens, perquè s'entén que son respostes difícils de quantificar i que una valoració intuïtiva catalogada permetria consolidar els resultats. Som conscients que les entitats tenen circumstàncies particulars que no encaixen exactament en el model, però aquesta catalogació ha permès consolidar totes les respostes. 

2. Gairebé totes les preguntes inclouen el terme N/C, que vol dir que la pregunta en qüestió no és contestada per l'entitat, que sí que ha respost altres preguntes. Les entitats que no han respost, o que s'han abstingut, apareixen només en el gràfic de participació, i no apareixen en cap altre gràfic.

3. L'estudi se centra en l'ús del català i el castellà. No es consideren altres llengües, que també poden estar presents a les entitats, com el tibetà, el japonès, l'anglès i d'altres, perquè l'estudi s'enfoca en l'ús vehicular del català o del castellà. 

4. En algunes preguntes es demana primer per l'ús del català, després per l'ús del castellà, i finalment, per l'ús indistint. Tot i que aquestes tres preguntes poden semblar redundants, donen tres punts de vista de la mateixa qüestió, que obre més la perspectiva.  

1.- Ús de la llengua en l’àmbit intern

En el primer apartat es demana informació sobre l'ús de la llengua catalana en les comunicacions internes de l'associació, ja siguin orals, escrites, o per correu electrònic.

1.1 El català en la comunicació escrita als socis

1.2 El català en la comunicació oral als socis

1.3 El català en l’ensenyança oral

1.4 El català en l’ensenyança escrita

2.- Ús de la llengua vers l’exterior

En el segon apartat, es pregunta per l'ús de la llengua catalana en la projecció exterior de les entitats. 

2.1- El català vers l’exterior

3.- Convivència lingüística

En el tercer apartat es pregunta per la convivència entre català i castellà, i per quines circumstàncies es passa de l'una a l'altra, ja siguin conscients o inconscients. A la vegada, s'ha contrastat amb un cens lingüístic orientatiu, a fi de contextualitzar aquestes respostes.

3.1.- El català vers el castellà

3.2.- Cens catalano-parlant

4.- Normalització del català

Finalment, en el darrer apartat, es pregunta si, després de reflexionar sobre la situació de l'ús del català a la pròpia entitat, hom té el desig que això millori, o no. 

4.1.- Normalització del català a l’entitat

5.- Conclusions

Són moltes les conclusions que es poden extreure d'aquesta enquesta. La primera és la bona participació, del 65% -61% sense considerar l'abstenció-, que demostra que per a les entitats aquesta és una qüestió d'interès. 

Després cadascú pot treure les seves conclusions, veient el gràfic de cada pregunta, però en termes generals, es pot dir que la comunicació oral interna tot just depassa el 50%, que baixa més en la comunicació escrita, i encara baixa molt més en les ensenyances, on el català ha quedat relegat. Aquesta diferència entre l'oral i l'escrit denota una certa diglòssia administrativa. La relegació, encara més accentuada, del català en les ensenyances, és més que una diglòssia acadèmica, ja que les ensenyances parlen sobre el que és sagrat. 

Pel que fa a les comunicacions amb l'exterior, l'ús del català mostra més bona salut, i en aquest punt cal remarcar l'ús àmpliament majoritari del català en les comunicacions amb la CCEB. Això indica clarament que aquesta Coordinadora té un paper decisiu en l'impuls del català en les entitats sòcies.

L'apartat de convivència lingüística esbossa un fet que segurament requeriria un estudi més detallat i complex, com és el canvi d'idioma en funció de les circumstàncies i els condicionants. Sens dubte, és un reflex del que passa a la resta de la societat.

Potser la pregunta més rellevant, després de totes les anteriors, és que, de forma absolutament majoritària, les entitats manifesten la voluntat de millorar la situació de l'ús del català. Això ens ha de convidar a pensar a tots plegats en futures actuacions, per tal de millorar la presència de la llengua catalana en les activitats de les nostres associacions.   

 Equip de l’Enquesta CCEB sobre l'ús del català.

enquestacatalacceb@gmail.com